gestalt

La paraula Gestalt s’utilitza en alemany modern per a referir-se a la manera com una cosa ha estat “col.locada”. No hi ha un equivalent exacte en la nostra llengua. Les traduccions habituals son “forma” i “figura”. En psicologia la paraula s’interpreta sovint com a “patró” o “configuració”.

La psicologia de la Gestalt, escola de psicologia fundada al segle XX, va establir les bases de l’estudi modern de la percepció. La teoria de la Gestalt posa èmfasi en que el conjunt de qualsevol cosa és més gran que les seves pròpies parts. Es a dir, els atributs del tot no es poden deduïr de l’anàlisi de les parts per separat.

La teroria de la Gestalt es va originar a Àustria i Alemanya com a reacció a l’orientació atomista: un enfocament que fragmentava l’experiència en elements diferents i no relacionats.

Els estudis de la Gestalt van recórrer, en canvi, a la fenomenologia. Aquest mètode, amb una tradició que es remunta a J. Wolfgang von Goethe, no implica més que la descripció de l’experiència psicològica directa, sense restriccions sobre allò que és permissible en la descripció. La psicologia de la Gestalt va ser, en part, un intent d’afegir una dimensió humanista a allò que es considerava un enfocament estèril de l’estudi científic de la vida mental. La psicologia de la Gestalt va tractar a més d’abastar les qualitats de la forma, significat i valor que els/les especialistes en psicologia predominants havien ignorat o presumit que quedaven fora dels límits de la ciència.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.