Una geneta al llom d’una egua preciosa va arribar a Vic per la carretera de Roda. Galopant a tota velocitat, va travessar Vic fins al Remei; va fer mitja volta i va tornar a travessar Vic fins a l’Hospital General, i des de l’Hospital, al Sucre. I des del Sucre, a Can Pamplona, i des de Can Pamplona, a la plaça de la Divina Pastora. I des d’allà, a la Serra Senferm, i des de la Serra, a la catedral, i des de la catedral a la universitat…, i així va seguir amunt i avall, galopant com posseïda, d’una banda a l’altra de la ciutat, fins que una ciclista la va cridar i va aconseguir aturar-la. I li va demanar:
—Escolta, per què vas d’una banda a l’altra sense parar? Et passa alguna cosa
I la geneta, ben suada, li va respondre:
—No ho sé pas. No sóc jo qui va d’una banda a l’altra; és l’egua qui ho fa, i jo tinc prou feina a no caure.
La imatge és molt gràfica: l’egua és la vida, les circumstàncies, la ment, els pensaments, les emocions, els disgustos i els gustos, les pors i les il·lusions… I la geneta som nosaltres.
La Laura, monja del centre Zen de Barcelona, ens va explicar aquesta història per a il·lustrar per què meditem. La meditació, el ioga i totes les pràctiques relacionades amb la consciència ens ajuden a agafar (una mica) les regnes de la nostra egua endimoniada (altrament dita ment), per a afavorir el nostre marge de llibertat. La fórmula és antiga com la vida i compartida per totes les tradicions: parar i escoltar.
En la vida complexa, l’austeritat és sovint virtut i descans.
.
CENTRE ZEN
Al barri de Sants, hi ha aquest preciós espai de silenci i meditació, del tot recomanable.
A l’enllaç que us poso a continuació trobareu tota la informació de les activitats que organitzen:
https://zenbarcelona.org/