– Compartir. Els grups, els amics, els veïns, els familiars donen força quan ens trobem per a fer salut. És més divertit fer salut en companyia i és una bona manera de relacionar-se. Vaig a caminar amb una amiga i així tinc menys mandra, i a més xerrem, organitzo les vacances de la família en bicicleta i ens entrenem per a anar-hi; m’apunto a classes de ioga i així «m’obligo»…
– Que la teva identitat vagi a favor teu. Quan fas esport, ets esportista; si medites, ets una buscadora; si practiques ioga, ets iogui; si toques el violí, ets músic. Si et consideres esportista, serà més fàcil incorporar l’esport a la teva vida que no pas si decideixes, per avançat, que ets una mandrosa que hauria de ser esportista. Qui vols ser?
– Pren un compromís que sigui molt fàcil de complir i revisa’l setmanalment. Fes-ho fàcil i còmode, i que el teu cervell pugui registrar que fer allò que vols convertir en un hàbit és agradable de fer. Si vols meditar, per exemple, pots començar fent-ho pocs minuts, i posant una música que t’agradi.
Ens hem d’ensarronar a nosaltres mateixos. Cadascuna, de forma creativa, amb el mètode assaig-error, trobarà la seva fórmula.
– Posa el detonant molt a la vista, i molt accessible: el coixí de meditació a la vista, el xandall posat abans de res, el llibre obert, el violí sobre l’escriptori…
– Amaga els boicotejadors: el mòbil, dins d’un calaix.
– Passa a l’acció, i no a la perfecció.
– Si falles un dia, no llencis la tovallola; no en fallis dos.
I a tu, què t’ajuda?