Veieu amb ironia aquesta nova moda dels banys de bosc? Us n’heu fet tips d’anar-hi tota la vida?: a buscar bolets, anant d’excursió, anant a berenar a la font, a banyar-nos al riu, a caçar…
Fa mil·lennis que les persones humanes anem a caminar al bosc quan volem aclarir la ment, i els aplecs a les clarianes van ser el Tinder de les nostres àvies i besàvies.
Va ser un immunòleg de Tòquio, en Quing Lin, el qui va tenir la pensada de fer dels boscos medecina preventiva, i va desenvolupar un programa nacional de banys de boscos. Al Japó quasi tothom viu a les ciutats, i, d’altra banda, la cadena muntanyosa que els travessa manté una massa boscosa important: 2/3 del territori.
A Catalunya un 40% del territori és bosc. És una sort, en part, tot i que també fa una mica de vergonya com de poc i malament el gestionem.
Anar al bosc va bé per a la salut?
L’àmplia bibliografia ho explica:
— Anar al bosc augmenta l’activitat dels glòbuls blancs, especialment dels NK (Natural Killers, que protegeixen del càncer).
— Provoca un descens de l’hormona de l’estrés, el cortisol, fins a un 12%, i també de l’adrenalina.
— Disminueix la pressió arterial (l’agència forestal japonesa pren la pressió de les persones que fan banys de bosc, abans i després).
— Disminueix el risc d’infarts i de dolors crònics
— Incrementa el vigor, redueix els nivells d’ansietat, angoixa, depressió i fatiga…
Com hem d’anar al bosc si volem afavorir el seu poder terapèutic.
És molt simple: caminar, silenci i respirar. No calen gaires tècniques; només, callar, i si et costa, la soledat ajuda.
La salut, el plaer i gaudir de la bellesa van a la plegada, en aquest cas. Es tracta de caminar tranquil·lament i en silenci, de sentir els sons, les olors; de mirar els colors, de gaudir-ne; de passar-hi un parell o tres d’hores, de respirar.
Deia Odile Rodríguez de la Fuente:
«Ens hem divorciat de la nostra essència. Hem caigut a les urpes d’una secta diabòlica que ens té totalment abduïts a través de les pantalles, les exigències, la cultura, la feina, la incultura… Ens hem desconnectat de la nostra condició i hem construït una vida en la qual cal inventar un munt de parafernàlies per mantenir l’equilibri d’un cos contaminat i d’una ment perduda.»
I la cosa és traumàtica, com quan una surt d’una secta. Per això quan arriben les vacances i de sobte tenim estona per a banyar-nos dins del bosc o dins del mar, passa de vegades que apareix l’ansietat de no saber què fer amb tot aquest temps de sobte disponible, i l’omplim de rutes i viatges, visites, i reptes i distraccions. L’estiu també és per a això. I també per a retrobar-nos amb nosaltres mateixes.
Hi hauria la possibilitat de trobar petites estones de pau allí on anem? La calor permet gaudir de la fresca del matí i també del silenci quan el sol va baixant.
Natura, moviment i consciència.
La cura és la natura.
El bosc i la natura ens serveixen per a parar i recordar que existim. S’afegeix a la presència, la bellesa i el miracle que és cada cuca, cada fulla, cada racó, l’olor, l’atmosfera, els sons…
Va bé anar amb binocles, i també amb una lupa.
El so dels ocells de matinada, el del moviment de les branques per la brisa i el del rierol són tres dels deu sons catalogats com els més agradables per a l’oïda humana.
Aneu al bosc, aneu tranquils, respireu, feu silenci. Feu-ho! Feu-ho tan sovint com pugueu!
3-30-300
He llegit que cal veure 3 arbres per la finestra de casa, tenir un parc a menys de 30 m i un bosc a menys de 300 m per ser feliç. Potser no deu ser ben bé així.