Com arribem a un canvi? Què ens fa canviar? La vida és moviment i per tant el canvi forma de part de la vida? Perquè els éssers humans ens resistim al canvi? Sempre és bo canviar?

Us heu plantejat alguna vegada aquestes preguntes? A mi, quan penso en canvi, em sorgeixen totes. Sento inquietud a l’estómac. Em poso alerta. Surto d’un estat tranquil a un estat d’acció. Em sorgeixen pensaments d’esforç.

Després, em poso a pensar en tots els canvis fets durant la meva vida, i la majoria han estat molt positius. Si més no, han aportat autoconeixement, han estat un repte. He après.

Crec, que en general, si les coses ens van mitjanament bé ens costa canviar. No arribem a un canvi d’un dia per un altre, és progressiu. Apareix un malestar, o una buidor, que potser al començament no n’identifiquem la causa, i mica en mica va pujant l’energia, anem veient què la provoca… a vegades és més fàcil si un terapeuta ens ajuda a veure què està passant. Ens resistim el canvi, ens esforcem per estar on estàvem. I això no és possible, ja ha canviat alguna cosa, la situació, la relació ja no és la mateixa. Ja no estem còmodes en una situació que abans ens agradava.

Em ve el cap una situació personal de feina. Havia estat molt feliç desenvolupant aquella tasca, però havien canviat coses, no estava d´acord en polítiques de l´empresa, i moltes altres coses m´agradaven ( companys, tasques que desenvolupava, l ´horari em convenia…)Així que feia l’esforç de seguir. Cada vegada era més esforç. Havia molt malestar en mi. Van passar mesos, i un dia em vaig rendir a l´evidència. No podia seguir en aquella situació. Havia de canviar de feina. Tenia molta por. Lo vell ja no servia. Probablement, jo havia canviat i necessitava un altre cosa. Ara és fàcil veure-ho, en aquell moment no.

No sabia què vindria després. Aquest moment de buidor, és el que en teràpia Gestalt s´anomena impàs. No serveixen els vells patrons, però encara no em construït lo nou. Costa donar el pas, al menys a mi. Soc conservadora de mena.

Ara, que han passat molts anys, puc veure tot l’aprenentatge d´aquella situació, quanta consciència havia en aquell moment, podia veure coses de mi mateixa que en moments de més confort no es veien.

Crec que tot canvi porta una oportunitat.