“La sexualitat està per ser gaudida”, què sents quan llegeixes aquesta frase?
A càrrec de Marina Martínez
Per sentir plaer necessito estar en connexió amb el meu cos, present amb les sensacions físiques que experimento. “Obre’t al plaer, gaudeix!”, bé, no es tant senzill.
Quan a la memòria del nostre cos hi ha trauma (experiència traumàtica es considera aquella vivència que no em pogut integrar/processar), quan l’experiència d’habitar el nostre cos amb les nostres emocions ha sigut dolorosa, el que aprenem es: lluny del cos, de la sensació, de la emoció, estic protegit/da.
Totes les persones tenim cosses pendents, experiències no integrades (en major o menor mesura i en diferents nivells d’impacte emocional). En qualsevol cas, la frase “Obre’t al plaer, gaudeix!” (tant sentida en tot aquest moviment del pensament positiu que, com tot, té la seva part bona i no tant bona) m’atreviria a dir que, en alguns casos, es inclús violenta.
Vivim en una societat profundament traumatitzada, amb un sistema nerviós generalment hiperactivat, amb horaris i ritmes de vida a vegades complicats, el qual ens porta a una desregulació de les funcions corporals i, per tant, una desconnexió de les necessitats pròpies, entre d’altres, la necessitat bàsica de sentir plaer.
Sí, el plaer es una necessitat bàsica que tens dret a tenir coberta. Quan som bebès ens autoregulem des de l’experiència agradable (de plaer): el contacte amb la pell, un to de veu càlid, la presència afectiva i amorosa d’un altre (carícies, petons…), les olors agradables, uns horaris regulars d’alimentació, poder dur a terme les necessitats urinàries i defecatòries quan es té la necessitat…
Tenir cobertes les necessitats bàsiques (i això només ho podem aconseguir portant escolta al cos) facilita que el nostre sistema nerviós s’autoreguli i això es el que em permetrà gaudir, per exemple, d’una experiència sexual.
Així que, si sents que et costa connectar amb el plaer, et recomano començar per aquí: menja quan tinguis gana, beu quan tinguis set, ves al bany quan tinguis ganes (si us plau, el teu sòl pelvià t’ho agrairà), observa si tens calor o fred allà on estàs, si del que t’alimentes et nodreix, si les relacions que mantens amb les persones del teu voltant et nodreixen, i, sobretot, si quan estàs present en el teu cos ets capaç de connectar amb una sensació de total confiança i seguretat en ell.
Allà on està el teu cos està la vida, en cap altre lloc.
Desprès de tenir tot això cobert venen preguntes una mica més difícils de respondre…
Es vàlida la meva sexualitat? Es vàlid el meu desig? Es vàlid el meu gaudi?
I per acabar… que passaria en els nostres cossos, les nostres ments i l’imaginari col·lectiu si totes les persones ens féssim aquestes preguntes?
Marina Martínez, Fisioterapeuta Integrativa especialitzada en Sexualitat.
Col·legiada nº 11274
Estic desconectat
Molt desconectat de tot el què acabo de llegir