Avui et parlo en clau personal. Sóc mare monoparental, d’un adolescent de 16 anys amb necessitats especials. Per salut emocional, fa uns anys vaig haver de tallar vincles familiars i per tant estem el meu fill i jo, davant la vida. Pletòrica i agraïda a moments, exhausta i desbordada a d’altres, però sempre amb l’espurna dins meu, que m’empeny a millorar, a sanar, a cuidar-me, a treballar i a continuar creient i descobrint la vida.

Vaig començar el meu camí professional abans de ser mare. Escoltant  la meva qualitat per recolzar altres persones, des de l’empatia personal, en paral.lel a la formació, és clar. I poc a poc la vida em va portar pacients que duien les mateixes ferides d’infantesa, que jo havia sanat. Una d’aquestes ferides és haver patit abandonament i carença emocional, que esdevé excés d’autonomia, com a adulta.

I em diràs, què hi tenen a veure l’abandonament emocional amb el ser extremadament resolutiva? Doncs hi té a veure tot. Perquè quan, de petits, aprenem que no hi ha ningú que escolti com et sents o què necessites, et passi el que el passi, una part de la innocència mor i començes a construïr una armadura d’autonomia, però també d’aïllament, desconfiança i soledat.

Factors per a l’estabilitat emocional de la dona 

No cal que ningú ens ho digui: som fortes, capaçes, valentes, tossudes, constants…Sí, i què? Arriba un moment en el que no necessites que et diguin «tu pots amb això, i més!», tan sols necessites escoltar un: «t’entenc«.

Al meu parer, les claus per a la bona estabilitat emocional de la dona, són:

• Tenir recursos per a l’autoajudacom a eines terapèutiques: saber preparar-se Flors de Bach a una mateixa, trobar espais per fer esport, saber com cuidar-se l’alimentació…
• Aprendre a escoltar i respectar les pròpies emocionsi els senyals del cos, quan ens diu «atura’t!». Connectar amb la compassió i l’amor cap a una mateixa.
• Recordar que la sexualitatens estabilitza emocional i orgànicament (i que també ens beneficia la menstruació).
• Comptar amb una xarxa familiar o d’amistats que pugui absorvir els moments d’excés de responsabilitats
• Construïr una xarxa d’amistats on poder desbordar-se emocionalment i ser sostingudai compresa
• Comptar amb suport econòmic, si en un moment fa falta, de manera que la responsabilitateconòmica no resti salut psicològica
• Fer el possible i l’impossible per trobar espais d’oci, on no siguis «la mare», ni «la treballadora», sino que només siguis «la dona lliure i salvatge«, sense més.
• Celeritat en els processos judicials relacionats amb Família (violència vicària, impagament de pensions d’aliments, assatjament, maltracte…)
• Suport real, ràpid i eficaç de les Administracions (Serveis Socials, Centres d’Atenció a la Dona…)
• I, el més important: saber demanar ajuda. Deixar enrere el sentiment d’indignitat, de ser mala mare o mala filla per no poder gestionar-ho tot, de poca vàlua o d’incapacitat, per necessitar ajut.
• Et proposo, també, el no jutjar-nos entre nosaltres: comprendre que totes som germanes i que totes ens equivoquem, necessitem ajut, som fortes, tenim pors i ferides…

Conseqüències de la soledat i la manca de suport en la dona 

La manca de sosteniment i d’ajuda pot fer que l’estrès invaeixi la nostra vida. Des d’aquí, sorgeixen moltes conseqüències, tant a nivell físic com emocional:

Conseqüències físiques:

• Contracturesmusculars que no remeten
• Davallada de les defenses, per estar en alerta constant
• Disminució de la capacitat adquisitivade la dona, amb conseqüència en la criança dels fills: no poder accedir a recursos terapèutics. escolars, extraescolars…
• Cansamentcrònic, insomni, anèmia
• Trastorns en l’alimentació, addiccionsper a esmorteïr el desbordament emocional
• Afavoriment en l’aparició de malaltia autoimmune

Conseqüències emocionals i psicològiques:

• Depressió, ideació suïcida
• Trastorn d’ansietatfins i tot necessitat de prendre ansiolítics, antidepressius o somnífers
• Angoixa
• Aïllament social, com a causa i conseqüència, en el peix que es mossega la cua
• Conflicte amb la pròpia maternitat, com a factor que suma malestar, enlloc de generar joia i gaudi. Mala relació amb els fills, com a conseqüència de la frustraciópersonal al de la dona.

VINE A TERÀPIA LNT®

Si ets el puntal on se sosté la teva família, necessites estar bé. Troba un espai per a tu, comença a cuidar-te, tal com t’hagués agradat ser cuidada, quan eres petita.