L’excés de responsabilitat versus plaer
A càrrec de Núria Esther Nairem
L’excés de responsabilitats és, avui dia, el primer depredador de la salut psicològica, sexual i física en la dona. Segons la Medicina Xinesa, una vida enfocada 100% a l’esforç, a la feina, a la família…en definitiva a «treballar», genera un potent sentiment de frustració. I la frustració és una de les emocions que s’allotgen (i bloquegen) el fetge. Quan el fetge està bloquejat, «molesta» a la melsa i fa que aquesta ens demani sucre per generar endorfines, buscant engrunes de plaer, en una espiral d’ansietat i estrès que només acaba en apagar la llum de la tauleta de nit.
Físicament, el fetge s’encarrega de la menstruació (la presència de coàguls menstruals i/o desajustos en el cicle menstrual mostren un fetge desequilibrat), de la hidratació dels genitals (la sequedat vaginal és un altre símptoma d’un fetge bloquejat), de la bona elasticitat dels tendons (la permanència de contractures denota un fetge desequilibrat) i de la libido.
Emocionalment, el fetge és l’encarregat de l’acció, del fer, del construir, del treballar, de la projecció professional. Sovint la dona té bona fortalesa per carregar-s’ho tot a l’esquena i «tirar del carro«, però aquesta qualitat pot ser una arma de doble fil, fent que l’autoexigència o les responsabilitats, soterrin l’oci, el gaudir i fins i tot la presència de sexualitat en el seu dia a dia.
Per la Medicina Tradicional Xinesa, la sexualitat és un dels pilars de la bona salut, juntament amb la bona digestió, l’estabilitat emocional i l’equilibri descans-esforç.
Són moltes les dones, mares i no mares, que han d’acomplir una llista eterna de tasques a fer. Al final del dia, o fins i tot ja a mitja tarda apareix l’esgotament, amb ganes de ficar-se al llit -i desaparèixer-, a les 6 de la tarda.
Arribar tard a casa, no tenir ganes de cuinar, estar tan cansada que venen ganes de plorar….I ara hi hauria d’haver temps i espai per al sexe?
Per un dia no passa res, totes podem estar cansades i voler anar a sopar i a dormir. Però quan passen els dies, les setmanes i fins i tot mesos sense desig sexual, amb sequedat vaginal (fruit que el cos no respon) ni ganes de masturbar-se ni somnis sexuals ni cap mena d’estimul a nivell de sexualitat…tenim un problema.
Que curiós que la medicina occidental consideri la impotència masculina com a una malaltia (havent creat un fàrmac, fins i tot!) i no consideri l’absència de desig femení com a un problema.
Com són les dones de la teva familia?
Gandules, treballadores, patidores, frustrades, cuidadores, fredes, amoroses, abnegades…quin és l’adjectiu que funciona com el cognom familiar?
El segon depredador de la salut psicològica, sexual i física de la dona és el seu llinatge familiar femení. Sí, m’explico: fixa’t si a la teva família està ben vist:
- masturbar-se
- explotar de plaer en un orgasme
- sentir desig sexual «fora d’hores»
- no ser estrictament heterosexual
- tenir joguines sexuals
- veure porno…
Recorda quins missatges silenciosos rebies de les dones de la teva família quan eres petita, i allà tindràs els fonaments d’una sexualitat inconscientment aniquilada. Per què? Perquè el que volem les persones és ser estimades i acceptades, sobre tot per la mare, traspassant, si cal, les pròpies necessitats sexuals. Mira, si no, què et diria la teva mare o la teva àvia si et veiés sexualment poderosa i alliberada. Quin és el primer sentiment que et ve a la ment? Vergonya? Culpa? Càstig? Repressió? Fàstic? Descontrol?
Passa sovint, també, que hi ha la «norma» familiar de ser una dona treballadora, que no descansa mai, i que ho té tot encarrilat. És com si la dona no pogués estar estirada al sofà «sense fer res», perquè aleshores és una «gandula«, una «mantinguda«, una «mala mare«. Com si no pogués sentir tot el potencial expansiu i l’empoderament de la seva sexualitat, perquè es converteix en una «p*ta«, una «g*arra«, o una «fresca«.
I saps què és el més difícil de tot plegat? que son paraules silencioses, com si aquesta repressió estigués genèticament incrustada en tota la línia femenina de la família. El problema, també, és que ningú no t’ho dirà pas, a la cara. Però els pensaments són energia, i les persones captem l’energia encara que l’aparent realitat sigui una altra.
La Teràpia LNT® sana el teu llinatge femení, repressió i auto-repressió sexual inconscient , l’absència de libido, la sequedat vaginal, però també la culpa, el fàstic, la vergonya, la sensació de càstig, etc… que hi ha sota una dona adulta que no està connectada amb l’enorme potencial expansiu de la seva sexualitat, les 24h del dia.
Perquè la vida, sense vida, no és vida.
Núria Esther Nairem