La maternitat, la gestació i la criança són procesos sexuals que ens connecten amb el nostre costat més animal, instintiu i salvatge.

 

Els canvis fisiològics i hormonals que se’n deriven tenen impacte en el nostre cervell i en cada cèl·lula del nostre cos, i així desperten en nosaltres noves sensacions d’una intensitat sovint embriagadora.

 

En la gestació els pits i la vulva s’inflen i reben moltíssima més irrigació sanguínia, la seva sensibilitat es multiplica. Durant gestació, part i lactància, la oxitocina, hormona de l’amor i el plaer, es dispara. El plaer i la maternitat van de la mà de manera intrínseca.

 

Com pot ser, doncs, que portem generacions vivint la maternitat des del control, la por i el dolor?

 

La confiança en els nostres cossos, el poder i el goig d’aquests processos ens han estat manllevats generació rere generació. Des de la infantilització en la gestació i el part, amb controls i intervencions sanitàries massa sovint excessius i, de vegades, violents; passant pels tabús respecte a la sexualitat de la dona durant la gestació, el part i el postpart; o a la reducció de la vessant sexual de la lactància tant per a la mare o persona lactant com per al nadó… els entrebancs per poder maternar des de la llibertat i el goig són continus.

 

I tot i així, els nostres cossos i instints segueixen manifestant-se amb força, atraient-nos cap al nostre costat més salvatge. La mare natura s’ha cuidat de dotar-nos d’una afinadísima sensibilitat amb el propòsit d’alinear-nos amb el procés que transitem i les necessitats de la díada mare-nadó o persona gestant-nadó.

 

Experimentem desigs, aversions i emocions tan clares que ens situen al centre. Escoltar-nos i actuar en conseqüència a aquests senyals i manifestacions ens connecta amb una força i poder sagrats, amb la confiança en que tenim tot allò que necessitem per maternar des del plaer i per gaudir dels nostres cossos, soles o acompanyades, durant aquesta travessia.

I mentre ens endinsem al costat salvatge potser haurem de desenmascarar alguns tabús, d’afrontar algunes pors, abraçar algunes ferides… segurament dansarem entre el goig i el desconcert, el vertígen i l’èxtasi, i llavors podrem acollir el dolor sense patiment, sobretot si no ho fem soles, que la maternitat compartida és més lleugera.

 

Necessitem espais segurs on poder expressar més enllà de tabús i convencions socials, d’estigmes i judicis. Cercles de mares i altres persones gestants, grups i espais de criança, xarxes de suport en les cures s’han multiplicat exponencialment.

 

A les classes de ioga per a la maternitat creem espais per compartir des de la paraula, des del moviment i el contacte, i també des del silenci i l’escolta, posant el focus en una pràctica plaent i amorosa, creant un ambient en què cadascuna pugui fer allò que el cos i els instints li demanen a cada moment.

 

Ioga Embaràs dimarts 10.00-11.15

 

Ioga Mare-Nadó dimarts 11.30-12.45