Què et passa quan sents parlar de obscenitat?

És una paraula a la que li donem una connotació negativa, prohibida.

A mi, el primer que em passa és rebuig,  després sorpresa, perquè em parlen d´això?

Hi ha implícita una creença en mi de que és alguna cosa pejorativa i prohibida. Si continu connectant amb ella, connecto amb un somriure, un somriure profund, que surt de les entranyes. Com si fos una nena que fa una malifeta.

Clarissa Pinkola explica que quan relatava contes de deesses obscenes, les dones reien.

Al riure connectem amb la nostra respiració, i al fer-ho alleugem la nostra psique. Aquesta és la part terapèutica del riure. Al riure, connectem amb sensacions, i si evitem respirar, ens desconnectem de les sensacions.

En l’antiguitat el significat que tenia aquesta paraula era “sexualment savi i enginyós”, la part irreverent de la sexualitat femenina, es feien ritus per connectar amb parts inconscients, misterioses i inexplorades. Aquesta part reacciona a la musica, el moviment, el menjar, la beguda, la pau, el silenci, la foscor, la bellesa. Ajuden a alleugeren rigideses, tristeses, recuperar records o trencar amb cadenes de la personalitat sensual. No trobem massa informació d´això, ve de molt antic, i sembla no ha interessat guardar la informació. Sempre s ´ha intentat reprimir aquesta part natural de la dona.

A la mitologia grega hi ha una deessa poc coneguda Baubo.

Explica que quan Hades va raptar a Persèfone I la va porta a l´infra món, la seva mare Demèter estava desesperada buscant-la i demanant a altres deus que l´ajudessin. Passava el temps, ella estava molt deprimida i va deixar de fer la seva feina.

Persèfone és la mare, la deessa de la fertilitat. Tan en la naturalesa (les collites)com en les persones. No havia flors, ni collites, ni naixien nens.

Demèter estava al costat d´un pou, Tota bruta,  no tenia ànims de cuidar-se i se li va apropar una dona ballant amb els  malucs, com si estigués en ple acte sexual i els pits brincant. Al veure-la Demèter no va poder evitar començar a riure. La ballarina no tenia cap, els mugrons eren els ulls i la vulva  la seva boca. Amb la boca va començar a explicar històries molt gracioses. Demèter al començament feia un lleu somriure, però no va poder evitar riure amb moltes ganes. Aquell tipus de riure que surt de les entranyes. Van riure plegades. Així va sortir de la depressió Demèter i va començar a la naturalesa un nou cicle de fertilitat. Va començar la recerca de la seva filla, i amb l’ajuda de Baubo, la bruixa Eclate i el sol Hèlios van trobar a Persèfone.

L’arquetip de Baubo el trobem a les converses de dones, aquelles converses que no tindrien davant de cap home. És present als Cercles de dones, on es riu des de les entranyes, es parla  i reconforta.

Baubo ens recorda que una mica d´obscenitat pot curar depressions. Pot pujar la libido i encendre el foc per la vida.

Per a mi aquí hi ha una explicació de lo sanador i creatiu que és connectar amb la sexualitat.