Badalles ö fas ioga? T’ha passat alguna vegada que en una classe de ioga t’envaeix una passió deliberada per badallar?

Explica el neurocientífic Andrew Newburg que el badall és un dels secrets més ben guardats de la neurociència, només perquè hi ha la creença de que no és d’etiqueta. Però, aviam, segur que l’hem de mantenir al calaix de la vergonya?

Badallar activa l’organisme a un nivell molt profund i alliberador. Jo diria que ens connecta amb l’espai intern d’una forma espontània: quan ve, ell dirigeix i no es pot interrompre fins que el procés està completament finalitzat. De vegades el procés inclou uns quants badalls… i uns/es quants/es badalladors/es 😛

I és que un badall és molt potent. A més del què podem observar a simple vista com: la tensió/distensió dels músculs fascials, la inclinació del cap, les llàgrimes que humitegen els ulls, la salivació dins la boca, el destapar de les orelles, la injecció d’aire als pulmons… estudis recents revelen que durant el badall es dona una activitat neural única en l’àrea del cervell anomenada precuni que està implicada en la consciència social i els sentiments d’empatia, que també juga un paper important en tres aspectes tan fonamentals com l’autoconsciència, la recuperació de la memòria i la funció cognitiva. Curiosament, aquesta àrea també s’estimula amb la respiració iòguica i la meditació.

La nostra cultura té associat el badall a la son i l’avorriment, precisament perquè està implicat en la regulació del son i la vigília. Però molt més que això, aquesta acció instintiva també regula la temperatura i el metabolisme del cervell, és un mecanisme d’alerta, millora la gestió del plaer i la sensualitat, regula el ritme circadià dels nadons i augmenta el rendiment neuronal.

A mi m’encanten aquells moments quan, en les sessions de ioga, es respira un estat d’intimitat i sospirs que deriven en badalls a cada racó de la sala… els animo sempre, són un regal per la pràctica compartida perquè ens sincronitza i ens fa còmplices del nostre alliberament.

El badall és un recurs, una eina que tenim a mà sempre que ens cal fer un petit “reset” mental i tornar al cos, potser abans d’entrar a una reunió, entre classe i classe, de tant en tant mentre treballem… podem badallar, aixecar-nos un moment de la cadira i estendre la sensació del badall per tot el cos, espolsant la mandra com el gat de la imatge. 

I que el badall se’ns encomani!