QUÈ ÉS L’ESTRÈS?

Quan parlem d’estrès parlem d’un procés fisiològic molt primari que vetlla per la supervivència de l’organisme. Forma part d’una estratègia orquestrada pel Sistema Nerviós Autònom amb el Sistema Endocrí que ens posen en alerta i ens prepara a posar tota la nostra energia per a fugir o lluitar o bé per a col·lapsar (desconnectar-se). L’estratègia al complet, que com hem dit garanteix la supervivència, inclou el procés a la inversa; és a dir: abaixar la guàrdia i permetre un estat de repòs que regenera els teixits i recupera els processos vitals, com digerir i dormir profundament.

Per controlar aquests processos, el SNA consta de dues branques que es complementen: la branca simpàtica, que s’anomena també de lluita o fugida (situat a la zona toracolumbar), i la parasimpàtica, que intervé en la fase de descans i la regeneració (situat en la zona craniosacral).

La branca simpàtica activa les reaccions de lluita, fugida o col·lapse en resposta a una amenaça: s’accelera el batec del cor per a enviar més flux de sang a les extremitats, augmenta el ritme respiratori i els sentits porten l’atenció cap a fora. És l’estat d’alerta que ens prepara per a l’acció, per a assolir objectius i reptes demandants.

La branca parasimpàtica fa el contrapunt, tornant a portar sang als òrgans del sistema digestiu, calmant el batec del cor i pausant la respiració, de manera que els músculs poden abaixar la guàrdia. És un estat receptiu amb el focus a l’interior en què l’organisme se centra en els propis processos i sensacions, el descans i la recuperació dels teixits i òrgans.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *