En diem SN autònom [vegeu l’entrada QUÈ ÉS L’ESTRÈS] perquè s’activa justament de manera involuntària, en resposta a estímuls que interpretem segons les nostres experiències sensorials anteriors; és a dir, segons la nostra percepció. I ho fa de la mà del Sistema Endocrí, que allibera substàncies neurotransmissores que determinen el mode de resposta autònoma necessari per a afrontar una situació de perill, seguretat, connexió, alegria, angoixa, activitat, descans… És un procés molt primari i fonamental de l’organisme, un sistema de comunicació que opera sobre els nostres processos corporals i la nostra conducta.
L’estat d’alerta s’activa de forma preventiva i immediata, tant si estem en perill com si finalment no ho estem. Una frenada amb el cotxe, una relliscada… activen l’estat d’alerta de manera momentània per a afrontar i resoldre la situació. Però tot el que interpretem com una situació de demanda posa en marxa aquest estat, i no cal que sigui una amenaça extern: també hi ha amenaces internes, com la sensació de no donar l’abast, la por a una pèrdua, o coses més quotidianes, com estar pendents d’una entrevista o ser testimoni d’una discussió. De fet, s’activa amb diferents intensitats cada vegada que ens enfoquem per a aconseguir un objectiu o un repte, ja sigui regar les flors com presentar un informe. És l’estat que ens enfoca a l’exterior: els sentits desperts i detectant què cal atendre del que arriba de fora. Què necessita l’entorn.
Així en què quedem, l’estrès és mental o físic?
I aquest punt és clau, perquè es podria entendre que l’estrès és només mental, com s’ha pensat durant molt de temps, però resulta que aquest mecanisme es dispara amb la informació que arriba de tot el cos al cervell, de cada cèl·lula: estem en termes de supervivència i no tenim temps de raonar, és una resposta immediata que ens afecta física, químicament i emocionalment.
Entre la llista d’estressors més habituals hi trobem les relacions, la pèrdua, el canvi (com ara una mudança), la feina/finances i la malaltia; pots fer la teva llista particular. Sense adonar-nos-en, podem estar en alerta permanent, i això ens afecta directament la salut física i emocional. Estudis recents revelen que el 90% de les patologies més esteses tenen el seu origen en l’estrès, com ara problemes gastrointestinals, alteracions del sistema immune, estats d’inflamació general, trastorns alimentaris, desordres del son, ansietat, addiccions, depressió, dolor crònic i acceleració del procés d’envelliment.