Al voltant del procés d’aprenentatge fins als 18 mesos

Elisabet Vidal

Quan arribem al món el nostre sistema nerviós és encara immadur. Altres mamífers arriben més equipats i poden seguir la seva mare tan bon punt toquen el terra, en canvi, nosaltres els humans, tenim més feina per aconseguir-ho. Potser és que tenim el repte de desenvolupar habilitats més complexes, com el llenguatge i les relacions socials, per sobreviure com individus a l’entorn en el que neixem. I ens hi posem des del minut zero per encarar aquest repte.

A l’etapa dels 0 als 18 mesos, fins i tot abans, el sistema nerviós registra les experiències que li arriben a través dels sentits. O sigui, sentim coses i movem el cos en relació a aquests estímuls, i durant aquest cicle el nostre sistema nerviós registra l’estímul i la resposta. A mesura que anem passant pels diferents recorreguts d’aquest cicle construïm la base per respostes més complexes, com les funcions mentals i socials del cervell.

Tradicionalment ens ensenyen que tenim 5 sentits, deixant fora el sentit del moviment. Potser per allò de que les obvietats se’ns passen per alt? Però curiosament el tacte i el moviment son els primers sentits en completar el seu desenvolupament. El primer nervi craneal en mielinitzar és el del sistema vestibular-cochlear, justament el que registra el moviment i la posició en l’espai, a més de la vibració, la velocitat, el tò muscular i del sò. Això ens dóna una pista de la importància que té el moviment per la supervivència.

Els òrgans sensorials del tacte i del moviment estan localitzats per tot el cos, a cada cèl·lula. A través d’aquests sentits el bebé es reconeixi a si mateix fins i tot abans de néixer, dins l’entorn uterí. De manera que quan neixem ja portem un registre d’informació o consciència interna que hem anat vivenciant mentre passavem de nedar en un oceà immens fins que ens anavem encaixant dins la pressió del ventre de la mare. És un coneixement kinestèsic: la intel·ligència del cos que es coneix a si mateix a través del moviment abans que maduri el cervell.

El moviment corporal és l’element essencial per desenvolupar una imatge pròpia corporal saludable i eficaç, explorar l’entorn satisfactòriament i construir autoconfiança en les relacions. 

I aquest és el farcellet de recursos que portem per organitzar-nos en el nostre desevolupament psico-físic-emocional. Tots els sentits són un potencial d’aprenentatge i porten informació de l’exterior (vista, oïda, gust, olfacte, tacte) i de l’interior (tacte, moviment). Segons com interpretem la informació sensorial, podem escollir d’acceptar o rebre la informació i elaborar un vincle, o bé rebutjar-la i generar una defensa. Aprenem en el procés d’integrar l’experiència i adequar la nostra resposta a cada situació, i, en la mesura que seguim interaccionant amb l’entorn (que inclou els altres), anem incrementant el nostre rang d’eleccions i, a la vegada, ampliem el potencial d’aprenentatge.

A través del tacte i el moviment anem descobrint la corporalitat fora de l’úter matern, la nova relació amb la gravetat, els nous límits i també obrim el diàleg entre el nostre intern i el nostre entorn. Observant l’infant des de l’inici veiem com cada petit gest és un potencial per anar construint la nostra impactant bipedestació. En aquest fantàstic i únic procés, cadascun/a de nosaltres despleguem les nostres capacitats i emocions, establim vincles amb nosaltres i amb l’entorn, aprenem a auto-regular-nos i a prendre decisions autònomes.

I és que estem equipats amb tot el necessari per promoure el desenvolupament neural del cervell, instintivament busquem reptes i sensacions que ens ajuden a organitzar-lo. Trobar respostes creatives i eficients per resoldre’ls ens produeix satisfacció, prendre les decisions que ens permeten assolir les fites que ens posem aporta el sentiment d’autoconfiança necessari per completar el cicle d’aprenentatge amb èxit i establir vincles saludables amb els familiars i l’entorn.

Incorporar una nova habilitat no va de conquerir-la en si mateixa, sinó d’aprendre a com aprendre.

El moviment lliure basat en l’activitat autònoma afavoreix en el nadó el descobriment de les seves pròpies capacitats, posant a prova les seves eleccions, i l’aprenentatge a partir dels seu propis fracassos i conquestes.  No podem ensenyar al nadó a ser nadó perquè ho hem oblidat, ara bé,  la bona notícia és que no cal! Podem aprendre junts a Ser, amb presència. Sota l’aparent fragilitat maldestre dels primers moviments s’amaga l’execució d’un prodigiós pla forjat durant milers d’anys d’evolució de l’espècie. 

La curiositat i l’interès per relacionar-nos amb el nostre entorn, tant físic com afectiu, ens crea reptes, que conviden al moviment, que a la vegada faciliten que els sistemes del nostre organisme madurin, i així anem incorporant nous suports per activitats més complexes. És un cercle virtuós ple de curiositat i exploracions que val la pena acompanyar des de la pròpia consciència corporal. En el període dels 0 als 18 mesos és clau oferir un ambient recepetiu, empatitzar corporalment ho fa més possible.

El nadó aprèn millor quan ho fa des de la seva pròpia curiositat, basada en un sentiment de seguretat i confort.

Podem crear l’entorn pel bebé que garanteixi la possibilitat de tenir iniciatives i seguir-les des de la seva curiositat i interès, des del moviment lliure i el joc autònom en cada etapa, respectant el ritme individual de cada infant. Amb la nostra participació corporalment activa podem .reconèixer els patrons de moviment que està explorant l’infant i, des de l’empatia corporal, anar afinant la nostra sensibilitat per interpretar el seu llenguatge corporal i fomentar el joc auto-motivat que li permeti descobrir el seu potencial.