Aquesta foto és de la construcció, repetida infinites vegades, una mateixa tarda. Amb més o menys paciència, aquesta torre s’alçava a ritme lent o molt ràpid, amb alguna peça diferent, però la construcció sempre la mateixa.

El seu destí serà sempre esfondrar-se, i vindrà la pregunta, un altre cop?

Allò que s’havia descobert com a possible, es repetia perquè hi havia una intenció, comprendre a través dels seus sentits i provar les seves habilitats.

Els nens juguen perquè és divertit, poden jugar de moltes maneres, però l’essència del seu joc és plaer. I aquest plaer ve acompanyat per un fort impuls de repetir aquestes activitats que proporciona una sensació d’assoliment i confiança.

Com adult, cada vegada que jo permeto que succeeixi estic dient “sí” al seu procés d’autoconeixement. Li dic sí a què alguna cosa pot esfondrar-se per a tornar a innovar, a la reconstrucció, a ocupar les seves hores amb tot allò que li interessa de manera espontània.

La repetició i el joc el connecta amb si mateix, de cor i esperit, i això genera de manera espontània una cosa molt bona, l’entusiasme i la confiança, aquestes sensacions tan agradables i poderoses que ens mantenen emocionats i apassionats amb el que fem.

Llavors, que puc oferir com a adult perquè un petit emprenedor o emprenedora segueixi la seva recerca?

• Recordar que el joc és sinònim d’aprenentatge. Lliurament, ell@s es deixen anar amb les seves necessitats de repetir, explorar, construir i descobrir.
• Demanar permís si vull participar, si entenc que a més puc ser allí per a cuidar, un “fem-ho junt@s” em permet posar paraules a la meva presència, sostenint la seguretat d’aquell joc i espai.
• Un espai de joc on pugui moure’s
• Deixar de considerar quins objectes signifiquen millor joc.
• Integrar material més autèntic. La connexió no és amb l’objecte en si, sinó amb allò que s’està mostrant en el seu propi joc.

Natalia Nissen