Una vegada hi havia una llebre molt vanitosa que corria veloç com el vent i se sentia segura de ser l’animal més ràpid del bosc. Hi havia també una tortuga, que patia la vanitat de la llebre, ja que cada vegada que es trobaven la llebre s’enreia d’ella per la seva lentitud…

Un dia, la tortuga, cansada de les burles de la llebre, es va atrevir a reptar-la a una carrera…

La gran majoria de nosaltres coneixem aquesta fàbula, atribuïda a Esopo, que explica com la llebre confiada i veloç, acaba perdent la carrera davant una esforçada i constant tortuga.

Darrere d’aquesta història hi ha diverses lectures. Avui us convido a pensar còm de  ràpid  -com la llebre- poden ser les nostres respostes.

La llebre és la nostra resposta de supervivència, la que reconeix amb velocitat emocions com la ira, la tristesa i també l’alegria i la sorpresa.

És la que tradueix emocions en conductes ràpides, interpretant la realitat de fora com alguna cosa que “em passa”, la que fa un analisi ràpid de la realitat.

Dins nostre, també viu la tortuga, entra a jugar amb un altre temps, una altra espera, la que ens recorda als adults la importància de fer preguntes, de respirar, aturar-se i observar.

En la família -i tal com a la fàbula-  ambdues estan involucrades i gestionar les nostres emocions pot ser un joc entre aquests personatges.

Si només connectem amb la llebre, correrem sense veure més enllà de la situació puntual, responent des de la dificultat i el sobresalt, amb actituds de protecció que poden ser-nos útils en algunes situacions però no a l’hora de desenvolupar l’empatia amb l’altre.

Al mateix temps, si només escoltem la tortuga, podríem quedar bloquejats, usant el silenci i l’evitació com a resposta davant situacions que no ens fan sentir còmodes.

Dins de la família, des d’on ens parem per a respondre? 

La nostra posició de llebre o tortuga, també despertés la tortuga dels nostres fills i filles i de la nostra parella o despertarà a la seva llebre, el que pot portar-nos a l’escalada d’un conflicte. 

Trobar un canal de comunicació i d’unió de la tortuga i la llebre és un aprenentatge de convivència dels nostres impulsos més emocionals i també de les nostres eines més fràgils i presents per a sentir i comunicar-nos entre nosaltres, respectant temps propis i aliens, disposats a entendre’ns.

Cadascuna ha de ser reconeguda i validada, i al seu estil voldran sempre dirigir amb les seves característiques peculiars… fins que s’adonen que han de col·laborar.

Connectar amb la teva llebre i la teva tortuga, et permetrà gestionar les teves emocions i acompanyar les dels més petits del sistema familiar.

Això és intel·ligència emocional. I tu, a qui reconeixes més dins teu?

Natalia Nissen