Aquesta màxima inquietant estava instal·lada damunt del mur al fons del carrer, com un secret a crits, guaitant els vianants, ineludible. Se’m va quedar rebotant dins del cap, em vaig quedar atrapada intentant trobar el moment en que deixo de canviar per ser el què canvio… canviar el què faig… fer el què sóc… ser el què canvio… un loop, o sigui, un no parar. Em fascina com es pot encapsular la complexitat dins la simplicitat, com la cinta de Moebius.

Els éssers vius estem en constant moviment i els humans ho expressem a través dels nostres processos fisiològics, cognitius, emocionals i socials. Estem per naturalesa immersos dins la dinàmica del canvi. A cada moment les cèl·lules del nostre cos s’estan movent, passant per transformacions i creant noves cèl·lules. Hi ha una reorganització contínua en aquest nivell fonamental, encara que no en siguem conscients, dins del món de la intel·ligència de la vida cel·lular. Tot en nosaltres, inclosa l’aparent solidesa i densitat de l’estructura mineral dels nostres ossos, està subjecte al canvi i per tant a la transformació i readaptació.

Si tot està en canvi permanent, com ho fem per no ser un caos? Quin principi ens organitza? 

De la mateixa manera que sosté processos de canvi constant, la matèria és tremendament conservadora i en els éssers vius té el recurs de la memòria per oferir estabilitat als individus, les espècies i les diferents estructures que la constitueixen. De forma constant registra cada fet, recorda el moment anterior i el reconeix successivament, de manera que dins dels nous moviments pot repetir accions o copiar estructures que coneix bé i així compensa el canvi amb l’estabilitat de la memòria. És des d’aquest diàleg entre la la novetat i la memòria que el canvi esdevé evolució organitzada; enmig dels processos que ens transformen busquem la conservació i aprenem a ser el què som. 

En el microcosmos del nostre cos, el sistema nerviós i el sistema de fluids són els sistemes de comunicació i transformació. A través seu els altres sistemes es poden controlar, regular, nodrir, estimular, comunicar, expressar i transformar. Cap aspecte de la nostra existència pot funcionar sense la presència i activitat d’aquests dos sistemes.

Els fluids intervenen en la comunicació, nodriment, descomposició, renovació i defensa, el procés de canvi i transformació, la vida i la mort a cada moment. Tenen a veure amb la supervivència i la qualitat de vida, i amb l’equilibri entre el descans i l’activitat.

El sistema nerviós és el que registra totes les noves sensacions que li arriben i dirigeix les respostes basant-se en la “memòria” i la percepció d’experiències passades. És un sofisticat sistema de comunicació que permet que les funcions corporals, el moviment i la percepció s’organitzin de manera coordinada. Aquest procés d’activitat, percepció, resposta i regulació de l’activitat sempre està en marxa, a través seu elaborem patrons i expectatives que condicionen les nostres futures respostes.

 Quan acabem de néixer fem servir el nostre “sentit del cos” per construir aquests patrons que es van desplegant en els àmbits fisiològic,  cognitiu i emocional per generar la nostra auto-imatge corporal. En repetir-se els cicles de percepció i aprenentatge els patrons es van integrant com hàbits i passen a l’inconscient, la qual cosa pot ser un avantatge perquè gestionar la novetat és una despesa d’energia considerable. La repetició -l’hàbit- és eficient: si em repeteixo em reconec, ja se on sóc i he de prendre menys decisions. 

Però l’altra cara de la moneda és que també enviem a l’inconscient patrons molt restrictius que actuen inhibint altres patrons, especialment quan el nostre sistema nerviós interpreta que la situació és una amenaça. I mentre aquests es mantinguin en l’inconscient la nostra capacitat per prendre decisions és limitada: simplement ens portaran a actuar i respondre de manera predeterminada. En aquest cas no hi ha una elecció real i perdem capacitat per adaptar-nos a un entorn canviant, ens encallem en situacions, postures, emocions, relacions… des de l’inconscient els nostres hàbits tenen la força d’obstruir els nostres processos vitals a base de tensions, rigidesa, enuig, competicions, ruptures i patologies de tota mena.

I com es fa per recuperar la consciència en les nostres accions? Per resumir-ho moltíssim, diria que amb paciència. A partir d’aquí hi ha molts camins, cada persona amb les seves preferències. Algunes necessitem el procés d’una psicoteràpia, altres ens decantem per la meditació, el ioga, la respiració o altres teràpies corporals. La meva experiència és que qualsevol aspecte de l’inconscient que vulguem portar a la consciència passa pel cos i per “buidar” el què té registrat el sistema nerviós en els nostres teixits, imprès en la nostra imatge corporal. La consciència del propi cos és terapèutica perquè estableix una relació nova amb el Jo i els meus processos, de manera que podem donar-nos l’oportunitat d’interpretar de nou i modificar la resposta segons la situació actual. 

El nostre cos, a través dels sentits, té un potencial de coneixement original, cel·lular. L’observació de les pròpies sensacions és un instrument que reobre la possibilitat d’aprenentatge des del propi cos, sentir la informació que arriba, no a l’intel·lecte sinó a la unitat cos-ment, a la consciència. Les propostes somàtiques tenen aquest focus, trobar ponts que ens col·loquen en el llindar del conscient i l’inconscient del cos i la ment per percebre el què estava ocult i recuperar la capacitat d’escollir les respostes; portar a la consciència patrons oblidats o inhibits que ens ajuden a desplegar el  nostre potencial..

Tot això només és un mapa possible, paraules, que no substitueixen la teva pròpia experiència de Ser. El més interessant és que puguis corporeitzar-les amb la teva cura i pràctica constant. Tens un ventall molt ampli per escollir dins d’Osona Ioga, segons les teves necessitats o disponibilitat. Et desitgem salut i bona vida!

Imatge: Bosque ternario, Martin Kaulen

Lectures:

Wisdom of the Body Moving, Linda Hartley

Los diálogos del cuerpo, Adriana Schnake

El pensamiento corporal, Susana Kesselman