Quan ajudo

A càrrec d’Elisabet Soler

Aquest experiment es va fer a un seminari a Estats Units el 1978.
En un altre moment i en un altre lloc,  el resultat probablement  seria diferent.
Es va posar una tasca a un grup d’estudiants que havien d’entregar en un altre edifici.

El grup es va dividir en 2 a l’atzar.
A la meitat del grup se’ls va donar temps suficient per fer la tasca amb calma i entregar-la.
A l’altre meitat se’ls va donar menys temps i havien de donar-se pressa.

A meitat de camí un actor gemegava i tossia, demanant ajuda  desesperadament. Els alumnes no sabien que era un actor.

2/3 dels alumnes que no tenien pressa es van aturar a ajudar-lo.
Només 1/10 dels alumnes amb pressa van fer-ho.

Això demostra que si estem tranquils som més bones persones que si no ho estem.
Ajudar a un altre porta grans beneficis hormonals dels quals només son conscients si l’adrenalina i el cortisol de l’estrès no ho espatllen tot. 

L’estrès i la solidaritat son en aquest estudi inversament proporcionals

Hi ha infinits factors. Aquest n’és un.

Hi ha més: La qualitat de l’Estat del Benestar (la institucionalització del “avui per mi, demà per tu”) i el grau en el qual  alguns es poden fer  d’or amb la por, les carències i el patiment  dels altres també son valors inversament proporcionals

Anar tranquils i tenir  ben present quines son  les nostres militàncies.

Elisabet Soler

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *