EL PAS DEL TEMPS I EL NOU PARADIGMA

El temps passa sense parar i el seguim amb rellotges i calendaris, no obstant és imposible estudiar-lo amb un microscopi.

Si experimentes el temps com un article escàs que s’escapa ràpidament, crees una realitat molt diferent que si percebs tenir tot el temps del món.

Si sents que disposes de poc temps, el teu rellotge biològic s’accelera i en canvi, si sents que tens tot el temps de món, el teu rellotge biològic es ralentitza.

En moments trascendents, quan el temps es queda inmòbil, el teu rellotge biològic també es para.

Aquestes diferències  individuals expressen la nostra manera de percebre el canvi; doncs és la percepció del canvi la que crea la nostra experiència del temps.

Quan fixem l’atenció en el passat o en el futur, estem en el camp del temps i per tant, creem envelliment, però si podem alliberar-nos de les projeccions mentals del passat i futur (sense intentar reviure el passat ni voler dominar el futur), s’obre un espai per una experiència completament nova: un cos sense edat i una ment sense temps.

Podem aprendre a portar la nostra consciència a voluntat a la regió de l’atemporalitat. I la meditació és la técnica clàssica que ens ajuda a dominar aquesta experiència.

Si la nostra consciència  està lligada amb el temps, apareixen les pors associades amb el canvi, la pèrdua i la decadència…. I potser hagis experimentat els símptomes de pànic i ofec que provoca “l’enfermetat del temps”.

Si estem en l’atemporalitat, apareix estabilitat, satisfacció, plenitud i sensació de perfecció en tot moment… Si ets practicant de ioga, meditació o alguna disciplina similar, segurament ho has pogut sentir.

Tots experimentem aspectes d’ambdues realitats, perquè la nostra consciència és fluïda i pot escollir entre identificar-se amb l’ego i les limitacions d’un cos físic o alliberar-se en la trascendència i l’expansibilitat… I aquesta flexibilitat, segons Deepack Chopra, és el verdader geni de la consciència humana.

L’Univers després de Einstein no té principi ni final, ni límits en el temps i en l’espai. Però per incorporar-nos a aquesta nova realitat, cadascú ha de redefinir on comença i on acaba la seva pròpia vida… o si, realment, té un principi i un final.

El primer pas és trencar les cadenes de les antigues creences i programacions sobre qui ets i quina és la teva verdadera naturalesa essencial i obrir-te al nou paradigma, que ja està aquí i ha vingut per quedar-se i destruir els fonaments amb els que tens basada la teva existència.

Estem en la era del “despertar” col.lectiu i de l’ascensió planetària i amb ella arriba una nova percepció del món i del concepte del temps, des del cor i més enllà de la ment racional:

“els éssers humans no estem atrapats en el temps, ni embotits en el volum d’un cos; som viatgers en l’infinit riu de la vida i el que anomenem temps, és en realitat, eternitat quantificada”.

El nou paradigma ens demostra que el temps té molts plans i que tots estan a la nostra disposició en la nostra pròpia consciència.

Sembla ser que a mesura que anem “despertant”, el passat i el futur es fusionen i ja s’està parlant de les diferents línies de temps i les diferents dimensions.

Un tema, sens dubte,  complex d’explicar.

Un vocabulari nou al que ens haurem d’anar familiaritzant.

I una recomanació final molt especial:

“Sortim del cercle del temps i busquem-nos en el cercle de l’amor, per descobrir el nostre Ser real i ser guiats més enllà de la vellesa i la mort.”

Que així sigui, doncs.

Lola Carné. Llicenciada en CAFE. nº col.legiada 62081. Professora de Ioga i meditació.