LA DISCIPLINA SENSE LA DISCIPLINA

«Esquena recta? Per a què?» és el subtítol d’un capítol d’un llibre* de la Ruthy Alon que ens convida a repensar la nostra rutina de salut. Ens parla de  l’ordre «posa’t dreta» (tadasana en el ioga) que prova d’imposar-se a la tendència a inclinar-nos endavant, a deixar caure les espatlles i a encorbar-nos de seguida que ens distraiem.

Totes estem dotades d’un sistema nerviós que té la capacitat d’identificar les nostres necessitats. No necessitem ningú extern que ens digui: «Tens gana! Menja!» La gana, les ganes  de menjar és un mecanisme propi, que ens avisa quan necessitem menjar.

També estem dotades del mecanisme «ganes de posar-se dreta», que ens avisa de quan la nostra esquena, i el nostre cos, i els nostres ossos, i els nostres discs intervertebrals …tenen necessitat de l’axialitat i d’alinear-se a la vertical. Aquest mecanisme existeix dins nostre. Potser el tenim arraconat, ignorat i desactivat, perquè vam aprendre a menjar sense gana i a estar dretes quan volíem descansar. Aprendre a ignorar la necessitat de corbar-nos i arrodonir-nos , de recollir-nos, de descansar, genera confusió al sistema nerviós. I vam resoldre la confusió perdent contacte amb la necessitat per a poder integrar-nos al món, per a poder formar part, per a ser estimats i acceptats. Va així. Perduts en el cos, desconnectats, disciplina es va fer necessària.

El ioga és una disciplina. Es podria practicar una disciplina sense disciplina? Es podria establir una pràctica que ens ajudi a recuperar la connexió amb el nostre cos i les nostres necessitats? D’això va la proposta. D’això va el ioga: de fer ponts, tant dins del nostre cos com fora.

La Ruthy ens proposa que busquis una estona per reconnectar amb la tendència de la teva esquena a encorbar-se i arrodonir-se, que escoltis amb interès i segueixis aquesta necessitat persistent d’enfonsar-se.

Fes-ho asseguda o dreta. Baixa la mirada cap a terra, per a deixar de mirar què passa davant teu; deixa que les espatlles s’arrodoneixin, i que el pit s’afluixi. Deixa que els genolls cedeixin una mica i que el cos es vagi inclinant rodó, abandonant-se cap a la terra. Deixa que el cos es desplomi sobre si mateix de forma passiva i no programada. Inclina’t, plegant més o menys els genolls fins que trobis una postura on estiguis còmoda, on descansis, doblada amb el pes de la vida.

La proposta és que et mantinguis aquí i observis, i t’adonis com, en algun moment, apareixerà el mecanisme «ganes d’aixecar-se, d’adreçar-se», no pas com una disciplina, sinó com una necessitat interna. Probablement serà amb una inhalació que et despertarà el desig d’incorporar-te i recuperar la teva alçada total.

Fes-ho al ritme que el cos et demani, dona’t temps. Atura’t les vegades que calgui pel camí i respira. Quan estiguis dreta de nou, potser et pots sorprendre de com és aquest estar dreta, com si anessis a parar a un lloc més elevat del que podies preveure. Observa si en aquest estar dreta hi ha més serenitat i acceptació que en l’estar dreta per disciplina.

Fes-ho sempre que et vingui de gust. Aquest exercici, diu la Ruthy, és una revolució per a la confiança en tu mateixa. Perquè com diem en el ioga: tot està relacionat!

Elisabet Soler

Ioga i Gestalt

* Guía práctica del Método Feldenkrais. La Espontaneidad Consciente. Ruthy Alon. Editorial Sirio

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *